loop4ever

loop4ever

Rubén Sánchez Salas

loop4ever

loop4ever és un videojoc narratiu i musical que explora la repetició com a eina per a la construcció de la identitat i els lligams emocionals. Situats en un món estrany amb éssers encara més estranys, els jugadors són protagonistes d’una història explicada a través de la repetició de situacions que s’amplien i canvien a mesura que avança la seva relació amb els personatges d’aquest món, que seran molt importants en la progressió del protagonista, aportant noves formes de jugar a loop4ever i d’entendre aquest videojoc.

 

Rubén Sánchez Salas

Rubén Sánchez Salas és un artista i productor musical barceloní graduat en Belles Arts (UB) i Màster en Innovació Audiovisual i Entorns Interactius (BAU). La seva pràctica artística se centra en medis digitals, amb mitjans com el videojoc i l’electrònica DIY, i es vincula amb la música i la creació d’un imaginari personal a través de personatges. Recentment ha participat en Tomeduchi, un projecte d’electrònica presentat a Llum BCN 2024 que utilitza l’electrònica per donar vida a unes meduses flotants amb referències 8-bit i tamagotxi, i a Sónar+D 2024.

 

Videojoc 25:00

https://rubendeclot.itch.io/25-00

Soundcloud

https://soundcloud.com/nosekeruben

CRYO

CRYO

Ona Bros

CRYO

CRYO és un projecte de recerca que se centra en les amalgames de narratives cientificopoètiques-somàtiques-mitològiques que s'enreden al gel. El projecte vol atendre la “cryosphera” o “coldscape”, com un entramat cryo-ecològic on el gel, com a agent queerificador, fon la diferència entre natural i artificial, vida i mort, urbà i rural en un continu entrellaçat. En un món que s'està fonent, les categories de la modernitat líquida (i de les formes ultraveloces de fer món) ja no ens valen. Potser en la condició de suspensió, de latència, en les maneres liminals d'allò que simultàniament “ja no és i encara no és” que ens proposa el gel, podem trobar altres maneres de pensar-sentir-actuar en el temps present.

 

Ona Bros

El seu treball emergeix de processos situats, pràctiques queer i investigacions “encorpades”. Atén políticament les imatges com a catalitzadores de complexos semiòtic-tècnic-materials. La seva praxi s'insereix en una nodrida xarxa de col·laboracions i ressonàncies col·lectives. Treballa amb fotografia, vídeo, text i arts en viu.

Va estudiar Història de l'Art (UB), té un màster en Producció i Investigació Artística (UB) i és graduada en Fotografia pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (UPC).

Ha estat resident a Hangar. El seu treball ha circulat per diferents espais: la Panera, el MACBA, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, la Casa Encendida i l'ACVic, entre d'altres. Ha impartit conferències i tallers en els contextos de: Dutch Art Institute; DONE, Programa de Reflexió i Creació Visual; Trobada de l'Hemispheric Institute of Performance and Politics, a Lima; Hangar, o Hamaca.

 

ona-bros.net

La quema

Transitar La Quema

Elena del Rivero

Extramurs és un projecte artístic del Museu Tàpies que concep la ciutat com un espai d’intervenció i mediació. Amb un enfocament multidisciplinari i plural, es fonamenta en tres grans eixos conceptuals: el diàleg interinstitucional, el diàleg amb l’espai públic i el diàleg amb el medi ambient.

Elena del Rivero és l’artista convidada a participar en el projecte artístic Extramurs 2025, sota el comissariat de Mateo Feijóo. Aquest projecte es desplega a partir d’un intens treball de recerca i producció col·laborativa al voltant de la crema de les primeres obres de l’artista com a gest de sanació. Així, aquesta edició aprofundeix en les connexions entre la memòria històrica i personal, les narratives interurbanes en diàleg amb l’entorn i les pràctiques artístiques contemporànies, i destaca, una vegada més, el potencial de l’art com a vehicle per a la reflexió i el canvi social.

La Quema parteix d’una acció inicial desenvolupada en un poble gallec de la comarca de A Baixa Límia, en el marc de les accions impulsades per A Casa do Pozo. Aquest procés va ser documentat a través d’imatges i enregistraments sonors que han estat clau en la configuració del projecte actual. Les obres van ser cremades a l’octubre de 2024, després d’haver estat exposades a cases i espais del poble. Aquesta acció explora temàtiques com la destrucció simbòlica, la purificació i la renovació, elements que s’articulen en diàleg amb els espais urbans i arquitectònics que seran intervinguts a Barcelona.

Les instal·lacions concebudes per Del Rivero com a part del projecte Extramurs, en col·laboració amb estudiants d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, es mostraran a la façana i a l’interior del Museu Tàpies, al Centre d’Art La Capella, la Basílica de Santa Maria del Pi, als jardins del Teatre Grec, a Galeria Senda i a Loop Barcelona, entre d’altres. L’exposició inclourà fotografies, collages,  objectes i un rètol lluminós. La cartografia d’aquests espais intervinguts convidarà a reflexionar sobre la resiliència de les estructures humanes i socials, així com sobre el diàleg entre passat i present, posant en evidència les tensions i continuïtats que defineixen la història en la construcció de la ciutat contemporània.

El programa públic de La Quema inclourà el concert de campanes L’espai alliberat de Llorenç Barber, amb la col·laboració d’estudiants de l’ESMUC i del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Aquest concert tindrà lloc el 8 de juliol a les 20 h en el marc del Festival Grec, com a acte inaugural del projecte. A més, durant el Festival Loop es projectarà un cicle audiovisual que inclourà la projecció de la pel·lícula O carro e o home (1940) d’Antonio Román i Xaquín Lorenzo, i un documental de nova creació sobre La Quema, dirigit per Improfilms, coproductors de l’audiovisual juntament amb A Casa do Pozo i The Paraclete. La presentació del documental comptarà amb la presència de l’antropòloga Cristiana Bastos.

A de aphantasia

A de aphantasia

Àlex Palacín

A de aphantasia

L’afantasia és una condició clínica coneguda també com a ceguesa mental, és a dir, la impossibilitat biològica de veure imatges mentals. A de aphantasia és una novel·la en què una persona que descobreix que té aquesta condició decideix forçar la màquina del seu cos per aconseguir veure una imatge mental, i aquest intent la porta a un viatge format per una concatenació de paisatges, personatges i estructures que representen, cadascuna, una forma diferent de la idea de creació. Aquesta història persegueix desenllaçar les idees d’imaginació i creativitat, que, lluny de ser sinònimes, plantegen estratègies gairebé antagòniques per invocar la idea del que és nou.

 

Àlex Palacín

Té un màster en Producció i Recerca Artística per la Universitat de Barcelona (2017) i un grau en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2015). Dirigeix Dràcul·la amb Mònica Planes, i la seva obra s’ha pogut veure aquest any a etHall, amb l’exposició individual Lo contrario a camaleón, o a La Casa Encendida, amb Cobra Roll, en el marc d’Inéditos 2024. També ha participat en exposicions a l’Arts Santa Mònica (Lleno de agujeros, 2023), i a l’Espai Dilalica i a l’Institut Cervantes de Nova York amb Paralaje, comissariada per Marta Sesé (2023). Anteriorment, havia exposat a Halfhouse, el Museu Picasso, Llum BCN 2020, Nogueras Blanchard, Art Nou, Hangar, Tecla Sala, Le Beffroi Biennale du Jeune Création Européenne, la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani, el Centre d’Art Maristany, ARCO i el MACBA.

Trampa de luces

Trampa de luces

Orne Cabrita

Trampa de luces

Orne Cabrita es pregunta què passaria si es decantés per la il·legibilitat com a lloc d’enunciació. Diu Khosravi que cal aspirar a mostrar en lloc d’explicar. Orne Cabrita proposa un arxiu imperfecte que es nodreixi d’artefactes subjectius, que no vingui a parlar de sinó a parlar amb, un arxiu inestable que rescati assajos, poemes, converses de WhatsApp, e-mails, memes, etc. Pistes de la intersubjectivitat com a pràctica migratòria. La possibilitat que aquest acumular carrer i salnitre esdevingui portals especulatius capaços d’insinuar altres mons. Jugar amb l’oralitat com a tecnologia de contagi i l’opacitat com a compromís irreductible envers la cadència d’una experiència transcaribenya.

 

Orne Cabrita

Malabarista de paraules, especuladori de futurs més gentils. Els seus textos han estat publicats a El Salto diario, ViceVersa i Panfleto Negro. Va participar en el festival Despentes Convergence (2017) amb un text comissionat per Virginie Despentes. Sota la curadoria de Johan Mijail, va col·laborar amb la publicació Yo en cursiva / Imaginarios para la desobediencia (Ediciones Catinga, 2020). Ha participat en taules rodones juntament amb Hamaca (Arts Santa Mònica, 2023) i en les Jornades Oda Butch (L’Escocesa, 2024), entre d’altres.

Repetir Curvar Coincidir

Repeat Bend Coincide

Milena Rossignoli

Repeat Bend Coincide (Repetir Curvar Coincidir)

Diu Milena Rossignoli:

“Per saber caure cal caure moltes vegades, fins que el cos sàpiga assumir el moviment correcte sense haver de pensar-ho abans; a vegades em sembla que el cos aprèn els moviments abans que la ment. A vegades, si ho penso molt, no em surt.

Si coincidir, etimològicament, vol dir ‘caure dues vegades en el mateix punt’, llavors el lloc on això passa és fonamental.

Vaig imaginar llocs que es contaminen a través de la seva pròpia arquitectura. Sòls, finestres i columnetes. Vaig imaginar disciplines que es contaminen a través de la seva pròpia voluntat. Dibuix, escultura, ukemi. Repetir, corbar, coincidir.”

 

Milena Rossignoli

Milena Rossignoli (Quito, Equador, 1990) va estudiar en el Departament de Disseny i Investigació d’Arts Visuals de l’Acadèmia de Belles Arts de Bolonya (2012-2016), en el Departament de Pintura de la Weißensee Kunsthochschule de Berlín (2015) i en el Departament d’Escultura de l’Escola Massana d’Art i Disseny de Barcelona (2014).

Durant els darrers anys ha obtingut premis i beques d’investigació i residència artística a Barcelona, Roma, Bilbao, Madrid, Sant Sebastià i Bolonya. Entre les ultimes: La Casa Encendida Generaciones 2024 (Madrid, 2024), Hangar.org (Barcelona, 2023-2025), Tabakalera (Sant Sebastià, 2020) i RAER Reial Acadèmia d’Espanya a Roma (Roma, 2017-2018). 

Dentro de la roca

Dentro de la roca

Édouard Decam i Théophile Seyrig

Dentro de la roca (Dins la roca)

Aquest projecte d'Édouard Decam i Théophile Seyrig neix de la invitació del Museu Arqueològic de Saint-Bertrand-de-Comminges (França) a aquests artistes perquè treballessin a les seves col·leccions, compostes principalment per escultures de marbre.

Com a zona de procedència d'aquests marbres es va identificar una pedrera a la muntanya de Rié, als Pirineus. Dins la roca tracta sobre la realitat i la ficció de l'extracció. A l'època romana, els blocs s'extreien dels pendents de la muntanya, avui la roca s'extreu de l'interior de la muntanya i es transforma en granulat.

Apropant-se a la mecànica de l'arqueòleg, que retrocedeix en el temps, l'acció dels artistes consisteix a manipular el marbre i desenvolupar un ritme de memòria en la fixació del temps passat, present i futur.

 

Édouard Decam i Théophile Seyrig treballen sobre els llaços que uneixen l'home amb la naturalesa. Tots dos fan una pràctica mixta de fotografia, instal·lacions i pel·lícules, combinant l'experiència física amb l'experiència geogràfica viscuda.


 

Objeto-territorio

Objeto-territorio

Dania Shihab

Objeto-territorio

Com percebem les fronteres i amb quin criteri creem els mapes que les delimiten? Objeto-territorio qüestionarà les concepcions instaurades respecte a les fronteres fent servir el so com a mitjà per redefinir l’espai. Com que és intangible, el so és capaç de transcendir les nocions establertes respecte a l’espai. Durant una performance de so, el territori dels voltants de La Capella tornarà a ser cartografiat, tenint en compte no tan sols les exclusions i omissions, sinó també les experiències viscudes i els coneixements locals d’aquelles persones que hi resideixen. La performance inclourà objectes per compartir records acústics i sons nostàlgics dels territoris que s’han deixat enrere. Aquests objectes, que seran adquirits als voltants de La Capella, seran articles quotidians, instruments estrangers i diversos ítems sentimentals.

Dania Shihab

Dania Shihab és artista sonora. Nascuda a Bagdad, criada a Tasmània i actualment radicada a Barcelona, divideix el seu temps entre Espanya i els racons remots d’Austràlia, on treballa com a metgessa d’urgències. Ha tocat en espais com Café OTO i La Casa Encendida, i en festivals com Sónar, Sonic Acts i Mira. Va realitzar una residència a Providenza i va ser seleccionada per a la plataforma SHAPE+ en el 2024. És fundadora i directora de la plataforma experimental Paralaxe Editions, i la seva música ha aparegut en segells com Geographic North, Ecstatic, Superpang, OOH-sounds i Longform Editions.

Subscriu-te a