Experiment de curadoria compartida sobre la dissonància, la proximitat i la fricció de coexistir. 

Podem interpretar 9 peces com un “pensar des de lluny” i un “mirar de prop”. Dues sentències que ens permeten encarar els desafiaments entre l’àmbit personal i l’estructural, entre l’íntim i el polític. El conjunt de les imatges i paraules triades representa, en part, el nostre neguit sobre les diferents realitats actuals que ens generen conflicte. D’aquí, aquest glossari d’inquietuds sobre la transformació estructural del present i sobre el que comporta i el que ens interpel·la. 

9 peces no és una conclusió, sinó un residu en format pregunta. 

Aquesta exposició recull els projectes finals de la línia Art i Tecnologia de la Imatge (ATI) del màster de Producció i Recerca Artística de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

A partir del dissabte 17 de maig, continua el programa de visites comentades a càrrec de Miriam Leal, de l'equip de mediació de La Capella.

Les visites comentades de La Capella afavoreixen un espai de relat, reflexió i intercanvi d’impressions entre les persones assistents. 

Durada: entre 30 i 45 min.

No cal inscripció prèvia. Trobada a la recepció del centre. 

Per a concertar visites per a grups i en altres horaris cal enviar un mail a lacapella@bcn.cat posant a l'assumpte "Visita comentada" o be, concertar-les per telèfon.

A partir del dissabte 22 de febrer, La Capella inicia un programa estable de visites comentades a les exposicions Caca banal, de Daniel Moreno Roldán, i Demà serà un altre dia, de Pol Clusella, a càrrec de Míriam Leal, de l'equip de mediació de La Capella.

Les visites comentades de La Capella afavoreixen un espai de relat, reflexió i intercanvi d’impressions entre les persones assistents. 

Durada: entre 30 i 45 min.

No cal inscripció prèvia. Trobada a la recepció del centre. 

Per a a concertar visites per a grups i en altres horaris cal enviar un mail a lacapella@bcn.cat posant a l'assumpte "Visita comentada" o be, concertar-les per telèfon.

Programa de Mediació

Les Beques Guasch Coranty són anuals i tenen com a objectiu ajudar i incentivar els projectes de creació i recerca dels estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona que hagin superat un mínim de crèdits de grau o estiguin inscrits en els programes oficials de postgrau.

Els tres projectes seleccionats en la convocatòria de 2024-2025, al càrrec d’una comissió avaluadora constituïda per Maria Dolors Tapias, Xavier Ristol i Marc Anglès, es mostren avui a l’Espai Vestíbul i l’Espai Oficina de La Capella com a culminació del procés de producció dels projectes becats en aquesta darrera edició.

Meritxell Cañas. Una llar en baixa resolució
Una llar en baixa resolució és una proposta que explora la relació entre el món digital i el físic a través de la ceràmica i la intel·ligència artificial. Dona forma a un diàleg entre allò digital i allò matèric, en què escultures de ceràmica neixen dels renders d’una IA que intenta imaginar què és una llar. Entre l’atzar algorítmic i el gest humà, la instal·lació qüestiona com es construeixen i es deformen els imaginaris d’allò domèstic en l’era de les imatges generades per algoritmes, emmarcant-se en el context de Barcelona, on la idea de llar es difumina entre el desig i la precarietat.

Meritxell Cañas (Barberà del Vallès, 1999) Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, la seva pràctica artística explora la translació entre el món digital i el físic, interrogant com allò virtual pot adquirir cos sense perdre la seva essència. Treballa traslladant imatges generades per algoritmes a materials tangibles, on el codi esdevé textura i el píxel esquerda. Actualment, experimenta amb la ceràmica per materialitzar el rastre d’allò digital en la seva fragilitat i permanència.


Natalia Ortega. We Don’t Copy, We Match
We don’t copy, we match pren la idea de la duplicitat com un joc d’afinitats: dues coses que es troben, s’acompanyen i/o s’alteren. Allò doble aquí funciona com un punt des del qual generar associacions; una relació sensible que creua allò que es reconeix en l’altre per proximitat latent. Treballar amb materials, imatges i objectes que, quan entren en diàleg, despleguen un univers on unes peces es fan a unes altres. D’aquesta coincidència o match sorgeix la potència com a eina: un marc flexible per explorar la materialitat i els processos creatius.

Natalia Ortega (Ronda, 2000) Desenvolupa la seva pràctica entre l’escultura i la imatge, prioritzant el procés i la insistència. Graduada en Belles Arts per la Universitat de Granada i amb pràctiques a Seventeen Gallery (Londres), va seguir la seva formació amb el Màster en Producció i Recerca Artística a la UB.

Marc Salas Armengol. Tres llimones a l’aspre d’una llosa
Tres llimones a l’aspre d’una llosa és una recerca sobre l’aproximació i el contacte, sobre la interacció entre els materials a l’estudi i la superfície pictòrica, entre el gest i el temps. Una exploració sobre la mateixa ontologia del procés pictòric.

El projecte se centra en el procés a l’estudi, s’interessa per les relacions que sorgeixen amb/entre els materials, els quadres, les superfícies, el cos i l’espai. Aprofundeix en allò més essencial de la pintura i la seva morfologia, l’aborda des de la materialitat com una cosa que dialoga amb l’espai i el cos.

Marc Salas Armengol (Sabadell, 2002) Graduat per la Universitat de Barcelona, la seva pràctica investiga el procés i l’acció en la pintura, i s’interessa per allò més essencial del mitjà. Treballa a partir de la relació amb/entre les coses, aborda la pintura des de la materialitat com una pràctica que dialoga amb l’espai i el cos.

Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitària que fomenta la recerca col·lectiva en arts, educació i participació ciutadana. Coordinada per Transductores des del 2017 en barris com el Raval, les Roquetes, la Trinitat Nova, la Marina i el Poble-sec, treballa amb xarxes locals i entitats creatives en contextos comunitaris i educatius. Actualment, Interfícies es desenvolupa en diferents contextos comunitaris i educatius. 

En aquesta exposició es presenten iniciatives artístiques i comunitàries que indaguen en diverses maneres d’activar els drets culturals i de reteixir els vincles comunitaris per enfortir territoris saludables. S’hi mostren projectes culturals de participació i cocreació vinculats a drets socials i cures, de memòries col·lectives, de salut comunitària, d’educació comunitària i de territori.

Amb el suport de Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona 

El bar L’Absent és el resultat d’un procés de treball col·lectiu al taller Jo fictícia, coordinat per María Alcaide, que s’ha fet a La Capella en col·laboració amb alumnis de l’Escola Massana. L’escenari del bar dins d’aquest espai expositiu permet transformar-lo en espai de joc i socialització relaxat que activa noves dinàmiques. El dia 18 d’octubre a les 12.30 s’inaugura el bar, i els dies següents se’n podrà visitar el rastre.

(soroll de bar)

Al fondo a la derecha. Hola. Una tònica, siusplau. Ponme otra. Para mí un Vichy. Què tal, quant de temps? ¿Qué te pongo?. No, no me queda. ¿On està el lavabo? Me pones un café solo. Li vaig fer ghosting. Para llevar. ¿Do you have Iced Matcha latte? ¿Sangría then? Un carajillo de baileys. Quant són les braves? Al final simplement era un home. (Fa un gest amb la mà perquè li portin el compte) Tens foc? Adéu..

Exposició d’obres generades en el marc del Màster de Producció i Recerca Artística —línia d’Art i Contextos Intermèdia (ACI)— de la Universitat de Barcelona, realitzada amb la col·laboració de La Capella i Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Una part aïllada d’una cosa segueix sent la mateixa cosa? Quin fragment, porció o partícula d’un element segueix sent el mateix element?

Si al que anomenem cosa o element li donem el valor d’unitat (1) i ho anem fragmentant successivament (1/xn), haurem de repetir l’acció fins a l’infinit per obtenir un resultat que tendeixi a zero, tot i que no s’aconseguirà mai exactament aquest valor. Si acordem que el valor zero implica que la cosa o l’element ha transmutat a un nou estadi matèric, amb l’opció de fragmentar, retallar o dividir, no es perd mai per complet la propietat de la unitat. Amb aquesta lògica, per més retalls que fem d’una peça, sempre conservaran components de la peça original.

El conjunt de peces, presentades aquí com a “retalls”, comparteixen una apel·lació a allò residual, descartat, rebutjat, banal, fragmentat, interdependent, precari, a la ruïna, la desaparició o la nostàlgia. Són totes conseqüències intrínseques de l’acte de treballar amb la matèria i les seves propietats. La matèria i l’espai, el cos com a matèria, la matèria com a memòria, el patriarcat i el gènere configurat com a matèria, la matèria com a activadora del desig, la matèria en moviment, en transició, en descomposició, en acció política.

I SI...

… comencem a qüestionar-nos les coses?; … no ens conformem?; … el que ens han explicat tota la vida no és real?; … parléssim de les migracions d’Europa de l’Est cap a altres territoris?; … existís un Internet públic?; … poguéssim decidir com es desenvolupa la IA?; … ens qüestionéssim el que entenem per cos, per text, per construcció?; … no ens sentim identificadxs?; … qüestionem la ideologia darrere de les coses?; … canviem la narrativa dels records?; … es desconnecta tot?; … deixéssim de pagar subscripcions?; … utilitzéssim la pirateria com a oposició?; … els parcs fossin un lloc on trobar-nos?; … fem la publi sobre parcs?; … el nostre relat tingués tant poder com El Relat heretat?; … no existís l’in-between?; … prenguéssim la paraula com a acte polític?; … actuéssim per canviar la realitat?; … desmuntem la família?; … ens toca mudar-nos una altra vegada?; ...els nostrxs cossxs fossin territori propi i infinit?; … res no fos polític?; … no haguéssim conversat?

I si paréssim de qüestionar-nos les coses…

… què passaria?

Aquesta exposició recull els projectes finals de la línia Art i Tecnologia de la Imatge (ATI) del màster en Producció i Investigació Artística de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

La fàbrica de ciment Holcim, situada a menys de tres-cents metres de Montcada i Reixac, és també una de les trenta-sis incineradores de residus que hi ha a Espanya. Mitjançant la crema de pneumàtics, productes farmacèutics, farines càrniques, aigües grises i metalls pesants, es genera l’energia necessària per produir el ciment. “Un so que no se sent, una pols que no es veu” explora algunes de les materialitats “invisibles” emeses per la fàbrica, per pensar de quines maneres afecta la industrialització a la vida dels seus habitants més propers.

Amb els alumnes Salar Ahmad, Faris Bougrain, Ibrahim Chtioui, Hugo López, Xaviera Manzo, Aleix Notario, Lydia Santos, Ainhoa Umbert, Hugo Villar, Marwa Zitouni, Valeria Cuba i els professors Magnòlia Martínez i David Hidalgo.

Realitzat en el marc de la 16a edició d’Artistes EN RESiDÈNCiA als Instituts, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Consorci del Besòs, ideat en cooperació amb l’associació A Bao A Qu. Amb la complicitat dels ajuntaments de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

Coordinat i comissariat per L’Afluent. 

Difàcil. Una exposició d’infants de l’Escola Aldana amb Jaume Clotet. espais c

Difàcil és un concepte que descriu el mètode de relació entre Jaume Clotet i els nens i nenes de l’Escola Aldana dins el programa espais c desenvolupat durant els cursos escolars de 2022-2023 i de 2023-2024. Es tracta d’un mot entusiasta i empàtic, capaç de transformar la dificultat en facilitat i dotat d’una energia particular: la que neix d’una situació de la qual no se sap ben bé què s’espera.

espais c és un programa del Consorci d’Educació i l’Institut de Cultura de Barcelona que posa en diàleg la pràctica artística i l’àmbit públic de l’educació primària a través de processos de convivència de llarga durada. En aquest sentit, Difàcil és pura complicitat entre posicions diverses. D’una banda, la de Jaume Clotet, que trasllada el seu taller a una escola i, per tant, accepta una rutina diària compartida amb els ritmes d’una comunitat educativa; de l’altra, l’Escola Aldana, que decideix conviure amb un artista sense tenir clar què sortirà de tot plegat. I aquí hem de sumar-hi encara l’acompanyament de Judit López, mediadora de La Capella, i un grup d’infants que anirà descobrint, sense pressa, sobre la marxa, quines són les potències de tenir un artista dins de l’escola. I bé, tenir el Jaume a prop els ha portat a utilitzar una nova paraula que no semblava que pogués existir, i potser aquestes coses només passen des de l’art.

Dos anys després de New Ywork, la seva exposició individual a l’Espai Rampa –i projecte amb el qual va començar la seva relació amb l’Escola Aldana i Espais C–, Jaume Clotet torna al mateix espai, però ara amb un projecte de col·laboració que sintetitza les coses que van succeir en companyia dels nens i nenes de l’escola durant tot aquest temps. Una exposició de pintures i una instal·lació central en què l’imaginari de la càmera de fotos adquireix una rellevància especial. Una fantasia coral i la documentació d’aquesta com a vivència.

Difàcil és una exposició que forma part del programa de mediació de La Capella i que s’emmarca en la celebració dels 30 anys del centre.