- Full de Sala (953.22 KB)
Cinc processos de creació artística en context educatiu. En exposició als espais Vestíbul i Oficina. Tres activacions successives, amb artistes, joves estudiants d’ESO, docents i equips de mediació.
Dimecres 20/05_18h
VID(R)ES
Laia Moretó a l’Institut Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona)
Mediació: A Bao A Qu i Fundació Joan Miró de Barcelona
El que un gat blau ens pot dir de la ciutat que volem
Laura Ginès a l'Institut La Ribera (Montcada i Reixac)
Mediació: L’Afluent
Dimarts 26/05_18h
Res i tot. El so del silenci
Fito Conesa a l'Institut Narcís Monturiol (Barcelona)
Mediació: EART
Estratègies per escoltar un remolí
Paula Vicente a l'Institut Jaume Balmes (Barcelona)
Mediació: EART
Dimecres 03/06_18h
Ecos que s’escriuen cada dia
Helena Civit a l'Institut Josep Serrat i Bonastre (Barcelona)
Mediació: A Bao A Qu i Museu Picasso de Barcelona
VID(R)ES
Laia Moretó EN RESiDÈNCiA a l’Institut Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona)
Aquest projecte ha proposat una exploració del concepte de grup de pertinença, abordant de manera crítica com es construeixen els vincles col·lectius i com operen les dinàmiques d’inclusió i exclusió. Es parteix de la vivència quotidiana i corporal del grup per obrir preguntes sobre les estructures socials, simbòliques i afectives que defineixen qui forma part d’un col·lectiu i alhora quins en són els anhels, les pors.
El projecte ha explorat, a través de l’objecte, la paraula i l’escultura, diferents materialitats i es fonamenta en la pràctica artística contemporània com a eina de coneixement, pensament i intervenció.
+ sobre Laia Moretó
+ procés de creació de VID(R)ES
El que un gat blau ens pot dir de la ciutat que volem
Laura Ginès EN RESIDÈNCIA a l'Institut La Ribera (Montcada i Reixac)
Encara no sabem si les utopies es poden acomplir, però sí que sabem que hi ha persones que han aconseguit materialitzar idees molt inversemblants. També sabem que totes hem somiat tenir a prop éssers fantàstics que mouen coses amb la ment; o bosses sense fons d’on surt, sense limitacions, tot allò que demanem. Si fem l’exercici de posar la ficció al servei de l’espai públic que freqüentem, potser podrem obrir escletxes des d’on poder imaginar altres parcs, carrers o places possibles.
+ sobre Laura Ginès
+ procés de creació d’El que un gat blau ens pot dir de la ciutat que volem
Res i tot. El so del silenci
Fito Conesa EN RESIDÈNCIA a l’Institut Narcís Monturiol (Barcelona)
Fito Conesa i l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol, han viscut un procés sostingut en el temps on l’espai de l’aula s’ha entès com un camp d’investigació artística on l’objecte d’estudi ha estat la veu entesa com a matèria sonora.
Res i tot. El so del silenci, és una peça sonora que només pot ser experimentada en directe. Una decisió que respon a la voluntat de situar l’escolta en el present, sense registre ni reproducció, fent que qui formi part, ho faci amb la mateixa condició efímera que ha definit tot el procés.
En definitiva, una presentació que no busca compartir una narrativa lineal sinó una experiència col·lectiva. Planteja senzillament una situació: un espai on la sensibilitat, l’atenció i la presència del cos esdevenen centrals per entendre la dimensió poètica de com escoltem i com ens relacionem amb el nostre entorn sonor.
+ sobre Fito Conesa
+ procés de creació de Res i tot. El so del silenci
Paula Vicente EN RESiDÈNCiA a l’Institut Jaume Balmes (Barcelona)
Estratègies per escoltar un remolí
Aquest és un procés compartit: un any de proves, errors, silencis i escolta, que explora generar col·lectivament altres formes d’estar i habitar el món.
El projecte neix d’una tirada de tarot en què apareix la carta d’un remolí, un lloc des d’on ens situem. Travessades per les turbulències del dia a dia, hem posat en joc estratègies per sostenir-nos i construir una barca: un espai segur des d’on navegar.
Les peces que el conformen són de fang, però abans han estat terra: terra trobada, recollida del substrat de la ciutat, filtrada amb les mans, transformada lentament.
Cada forma conté un gest, una atenció sostinguda, una pregunta oberta: són rastres d’un procés col·lectiu, empremtes d’allò que ha passat entre nosaltres.
També hi són els sons que hem volgut escoltar, els objectes trobats amb nous significats, allò que no es veu a simple vista.
+ sobre Paula Vicente
+ procés de creació d’Estratègies per escoltar un remolí
Ecos que s’escriuen cada dia
Helena Civit EN RESiDÈNCiA a l’Institut Serrat i Bonastre
Podem extreure la pell d’un espai? Com si fos una closca que preservés quelcom intangible, fràgil, íntim? Aquesta projecte parteix d’una recerca de camins i ressonàncies dels espais que habitem a través d’assajos pràctics que es situen entre l’arqueologia, l’observació, l’especulació i l’escolta. Una pràctica escultòrica que fa aflorar intangibles, en el fi espai entre la imatge, el suport i la paraula.
+ sobre Helena Civit
+ procés de creació d’Ecos que s’escriuen cada dia