De quina manera els llenguatges escènics es veuen afectats per la transformació accelerada en el consum i la producció d’imatges? En el nou règim escòpic –també ja cognitiu, afectiu i relacional– els cossos i les seves performativitats són el mitjà predilecte d’inscripció i transmissió, igual que en escena. Així doncs, les arts performatives poden aportar eines i estratègies en la crisi actual de la imatge?
La dansa i el teatre no hegemònics han operat com a símptoma o reflex dels malestars de cada època, o com a resposta a aquests. Avui, de manera similar, en les pràctiques escèniques experimentals trobem artistes que problematitzen i expandeixen l’espectre de relació amb les imatges i afirmen mons singulars, diversos i disruptius que desafien els fluxos, les tendències i les temporalitats algorítmiques.
Davant l’homogeneïtat i l’aplanament de llenguatges, que, com les imatges-mercaderies, es consumeixen amb rapidesa i desapareixen, aquesta recerca planteja resistències al presagi que anuncia el títol. Totes les imatges desapareixeran proposa, doncs, identificar, desgranar i posar en valor i circulació les maneres de fer en les arts performatives actuals que impulsen visualitats alternatives, crítiques i persistents des de les quals es puguin conspirar nous horitzons d’acció.
Artista, comissari i investigador en arts performatives. Ha comissariat el Festival Domingo a La Casa Encendida, el cicle Seqüència a la Fabra i Coats, els programes Desbordaments: una altra història de l’ull a Punto de Vista, El que ens mou a La Caldera i Vivac a La Plaza en Verano (Matadero), residències al Centro Cultural de España a La Paz o les jornades “Elèctriques utopies en la nit porpra” a l’Injuve. Va ser coordinador i codirector artístic del Teatro Pradillo a Madrid.
La seva producció artística forma part de la col·lecció del CA2M i de l’Archivo de Creadores de Matadero, i s’ha presentat en nombroses institucions nacionals i internacionals. Ha format part del col·lectiu PLAYdramaturgia, i ha estat artista resident a La Caldera, Graner, La Casa Encendida o L’Estruch.
Ha escrit els programes de mà de Teatros del Canal i Conde Duque, ha publicat en catàlegs com Querer parecer noche (CA2M), i és autor de nombroses crítiques i entrevistes al seu blog, a Teatron.
Imparteix classes i tallers en contextos com el Bar Yola, amb Javi Cruz.
Actualment, codirigeix Teatron i forma part de Fondo, espai dedicat a la recerca en arts performatives, a FOC.