Aquest projecte sorgeix a partir d’una pregunta que es planteja l’artista: com, un conjunt de cossos, pot produir qualitats que portin la percepció de les persones que observen una performance –i la de les persones que produeixen la performance– cap a paisatges que no hi són?, i la constatació que, a mesura que aquest esdeveniment es desenvolupa en el temps, la possibilitat de continuar desplaçant aquest imaginari creat per les subjectivitats múltiples continua produint nous diàlegs d’afectació. Des d’aquesta idea d’alteració del camp sensorial, l’artista vol provocar o establir un intercanvi a partir de generar un to específic en la mirada.
Com es pot crear un aparell performatiu i un llenguatge corporal que, en la seva sofisticació i hiperactivitat, pugui ser una manera de minvar la mirada i l’estat de les persones que participen en aquest entorn?
Lautaro Reyes (Valparaíso, 1986) és un artista escènic que treballa des del moviment i la coreografia. Els seus interessos es desenvolupen des d’intuïcions que projecta com a paisatges i, dins d’aquests llocs, li agrada produir diàlegs a través d’allò que obre el moviment. Investiga els llenguatges possibles del cos per tal que aquests expressin llocs que s’estacionen en l’imaginari. Pensa el moviment com un mecanisme que provoca pulsions vinculants tant en les persones que produeixen la coreografia com en les persones que observen la forma coreogràfica, i a partir d’aquesta comunicació de subjectivitats planteja una entesa comuna.