La dissidència nostàlgicaJoana Hurtado Matheu

Hi ha una nostàlgia que no commemora, que no restaura ni entronitza el passat. Una nostàlgia que aprofita la distància per reflexionar sobre la història, però des de dins, conscient que cal evitar aquest decalatge, físic i temporal, per reconèixer la interdependència entre individu i col·lectivitat, i recuperar així el vincle entre la memòria i la utopia. Amb aquesta mirada, crítica i afectiva alhora, per als artistes d’aquesta exposició fer memòria és un acte de reescriptura que inclou el dubte, la ironia o el desig inassolible. Contra el dictamen dels fets, museïtzats i consumibles, aquesta exposició obre un espai de resistència i possibilitat, el de la dissidència nostàlgica.