Programa de Mediació
Les Beques Guasch Coranty són anuals i tenen com a objectiu ajudar i incentivar els projectes de creació i recerca dels estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona que hagin superat un mínim de crèdits de grau o estiguin inscrits en els programes oficials de postgrau.
Els tres projectes seleccionats en la convocatòria de 2024-2025, al càrrec d’una comissió avaluadora constituïda per Maria Dolors Tapias, Xavier Ristol i Marc Anglès, es mostren avui a l’Espai Vestíbul i l’Espai Oficina de La Capella com a culminació del procés de producció dels projectes becats en aquesta darrera edició.
Meritxell Cañas. Una llar en baixa resolució
Una llar en baixa resolució és una proposta que explora la relació entre el món digital i el físic a través de la ceràmica i la intel·ligència artificial. Dona forma a un diàleg entre allò digital i allò matèric, en què escultures de ceràmica neixen dels renders d’una IA que intenta imaginar què és una llar. Entre l’atzar algorítmic i el gest humà, la instal·lació qüestiona com es construeixen i es deformen els imaginaris d’allò domèstic en l’era de les imatges generades per algoritmes, emmarcant-se en el context de Barcelona, on la idea de llar es difumina entre el desig i la precarietat.
Meritxell Cañas (Barberà del Vallès, 1999) Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, la seva pràctica artística explora la translació entre el món digital i el físic, interrogant com allò virtual pot adquirir cos sense perdre la seva essència. Treballa traslladant imatges generades per algoritmes a materials tangibles, on el codi esdevé textura i el píxel esquerda. Actualment, experimenta amb la ceràmica per materialitzar el rastre d’allò digital en la seva fragilitat i permanència.
Natalia Ortega. We Don’t Copy, We Match
We don’t copy, we match pren la idea de la duplicitat com un joc d’afinitats: dues coses que es troben, s’acompanyen i/o s’alteren. Allò doble aquí funciona com un punt des del qual generar associacions; una relació sensible que creua allò que es reconeix en l’altre per proximitat latent. Treballar amb materials, imatges i objectes que, quan entren en diàleg, despleguen un univers on unes peces es fan a unes altres. D’aquesta coincidència o match sorgeix la potència com a eina: un marc flexible per explorar la materialitat i els processos creatius.
Natalia Ortega (Ronda, 2000) Desenvolupa la seva pràctica entre l’escultura i la imatge, prioritzant el procés i la insistència. Graduada en Belles Arts per la Universitat de Granada i amb pràctiques a Seventeen Gallery (Londres), va seguir la seva formació amb el Màster en Producció i Recerca Artística a la UB.
Marc Salas Armengol. Tres llimones a l’aspre d’una llosa
Tres llimones a l’aspre d’una llosa és una recerca sobre l’aproximació i el contacte, sobre la interacció entre els materials a l’estudi i la superfície pictòrica, entre el gest i el temps. Una exploració sobre la mateixa ontologia del procés pictòric.
El projecte se centra en el procés a l’estudi, s’interessa per les relacions que sorgeixen amb/entre els materials, els quadres, les superfícies, el cos i l’espai. Aprofundeix en allò més essencial de la pintura i la seva morfologia, l’aborda des de la materialitat com una cosa que dialoga amb l’espai i el cos.
Marc Salas Armengol (Sabadell, 2002) Graduat per la Universitat de Barcelona, la seva pràctica investiga el procés i l’acció en la pintura, i s’interessa per allò més essencial del mitjà. Treballa a partir de la relació amb/entre les coses, aborda la pintura des de la materialitat com una pràctica que dialoga amb l’espai i el cos.
