Inauguració: Dijous 22 d'octubre a les 19h
Què passa amb una cultura visual quan els llocs, les institucions i els arxius a través dels quals es recorda a si mateixa són desmantellats sistemàticament?
El que s’esborra no es pot esborrar aborda l’art visual palestí com un ecosistema viu de memòria, estructurat entorn de cinc pilars interconnectats: Gaza, Jerusalem, Cisjordània, els territoris del 1948 i l’exili. No es tracta de geografies separades, sinó de llocs connectats a través dels quals circulen imatges, històries, pràctiques artístiques i memòria col·lectiva. Quan un d’aquests llocs es trenca, els efectes es propaguen als altres.
L’exposició, que aplega artistes que treballen en aquests espais, explora com la memòria visual persisteix a través del desplaçament, la ruptura i la pèrdua. La pintura, el dibuix, la fotografia, el vídeo i la instal·lació esdevenen rastres, testimonis i fragments d’un arxiu informal.
L’exposició no pretén reconstruir allò que ha estat esborrat, sinó que fa visibles les pràctiques a través de les quals els artistes continuen recordant, transmetent i creant després —i enmig— de la destrucció. Al llarg de generacions, l’art transporta fragments a través del temps i l’espai, mantenint la memòria en moviment quan les condicions per preservar-la s’han vist alterades violentament.
Artistes de Gaza, Cisjordània, Jerusalem i l'exili: Mohammad Abu Sal, Raed Issa, Bayan Abu Nahla, Sohail Salem, Yazan Abu Salamah, Bashar Khalaf, Rawan Joulani, Marwa Bakri, Hamada Maddah, Giovanna Ranaldi.
Equip Curatorial: Manar Idrissi, Nora Ancarola, Pamela Martínez Rod