Durant els últims dos anys, Catarina Botelho ha buscat, sense gaire èxit, rastres i informació sobre els retrats col·lectius de les I Jornades de la Dona Lesbiana de l’Estat Espanyol, celebrades a Madrid el 1980.
Les tres imatges/impressions fotogràfiques de to càlid, lleugerament desenfocades, ens mostren un grup de dones assegudes a la vorera d’un carrer. La seqüència sembla que és un intent de panoràmica. Entre una presa i l’altra, n’hi ha que es mouen de lloc, i generen així un petit vaivé, una coreografia mínima. Als seus rostres hi ha alguna cosa que oscil·la entre l’alegria i l’expectativa, entre la celebració i la contenció.
Malgrat que no es tracta d’un esdeveniment llunyà en el temps, i més enllà de les poques que estaven identificades, saber qui són les protagonistes ha resultat gairebé impossible. Aquesta absència de noms, de relats, de memòria, va esdevenir el punt de partida de la publicació Retrats, un exercici col·lectiu d’imaginació i reparació.