17 de desembre, 19 h
Cryo es fonamenta en el concepte de criopolítica (Michael Bravo, 2006), que posa l’atenció en com les cadenes globals del fred s’han tornat crucials geopolíticament, econòmicament, biològicament i simbòlicament al segle XXI. La criosfera o coldscape és la xarxa del fred planetari formada pels casquets polars, les neus de les altes muntanyes (el que s’anomena tercer pol) i els sistemes de producció artificial de baixes temperatures (refrigeradors de servidors, contenidors congeladors per al transport de mercaderies, aires condicionats, congeladors de bancs genètics, etc.). Un entramat crioecològic on el gel fon la diferència natural/artificial, vida/mort i urbà/rural en un contínuum entrellaçat.
Cryo posa en relació tres contextos, a primera vista inconnexos, indagant en el contínuum criopolític que els uneix: Farrera, un petit poble de l’alt Pirineu; la Fuliola, un poble de mil habitants de la plana de l’Urgell, i la ciutat de Barcelona. En cadascun d’aquests contextos, treballo al voltant d’una figuració tecnotèrmica, una tecnologia del fred a partir de la qual recorrerem els entramats situats de vida/mort que s’enreden amb el fred.
Aquestes tres àrees configuren un eix de desplaçament fonamental en la composició econòmica, social i ecològica del territori, tant històricament com en l’actualitat. Cryo transita per aquest eix tot interrogant sobre les condicions materials i simbòliques que configuren els ecosistemes del fred en el present, i ho fa a través de metodologies travessades pel gest especulatiu. El projecte es concep com un exercici d’imaginació política que promou la justícia epistèmica en relació amb els relats dels presents climàtics per venir.
