Xerrada: Neither Hope Nor Despair, or How to Be Together Otherwise, amb Maria Hlavajova

En l’era de la permacrisi –pensem en la cruenta guerra interminable contra Ucraïna i tantes altres guerres a tot el món, inclosa la guerra contra el clima i, per tant, contra la mateixa possibilitat d’una vida habitable en comú–, quin art, quins temes, quina manera d’estar junts hem de crear? A través d’una sèrie de projectes i pràctiques artístics concrets, des de Former West (2008-2016) fins a Propositions for Non-Fascist Living (2016-en curs) i Trainings for the Not-Yet (2019-2020), Maria Hlavajova reflexiona sobre el significat de l’art davant les condicions actuals que no es resignen ni a la falsa esperança ni a la desesperació paralitzant. Hlavajova imagina una possibilitat de l’art com a pedagogia radical, especulativa i pública orientada a aprendre a estar junts d’una altra manera: és a dir, una pedagogia d’una construcció col·lectiva del món que implica aprendre els uns amb els altres el que encara no existeix, i aleshores viure aquell nou coneixement, aquell món que s’acaba d’imaginar, “com si fos possible”.