Nostàlgia de futur no és només un llibre. És una esquerda en el temps, una vibració que precedeix l'exposició homònima que s’inaugurarà a La Capella el 23 d'octubre del 2025.

Un llibre interactiu que imagina futurs possibles des de mons que ja vibren en el present. A través de narratives entreteixides amb ciència-ficció especulativa, crítica tecnopoètica i arxius vius, el llibre proposa un recorregut per realitats on l’aigua recorda, les bactèries dialoguen i el so teixeix memòria. Aquesta preqüela literària no només acompanya l’exposició: la precedeix, la prefigura, la convoca.

Perquè per habitar altres mons, primer cal explicar-los. 

I perquè existeixin, cal imaginar que ja han estat aquí.

És una publicació que sorgeix de l'exposició New Ywork de Jaume Clotet, presentada a La Capella la tardor de 2022. L'autor recopila els dibuixos i els esbossos previs al muntatge i els contraposa amb el material final per tal d'esbrinar si el projecte va quedar resolt o si continua obert. Una espècie de catàleg-còmic-bloc de notes que ha comptat amb l'ajuda en el disseny i maquetació de Miranda Pérez-Hita.

Aquesta publicació de l'artista i educador Jordi Ferreiro, és una compilació de textos al voltant del projecte εξέδρα (exedra), el primer projecte seleccionat en la modalitat de mediació de Barcelona Producció. En les seves pàgines, diferents agents de l'àmbit artístic i educatiu troben un espai de diàleg en torn les pràctiques col•laboratives, la participació i la mediació institucional.

Makebelieve Neuromancer és el resultat d’una recerca escultòrica que explora la idea de transitorietat. Una exploració sobre el comportament i l’acoblament dels materials, o la seva potència mutant, en què apareixen conceptes com profilaxi o integument. L’obra celebra la condició de canvi constant en direcció a la millora i el que s’allunya de la norma com a llocs habitables.

Agrilogistics reuneix documentació de l'exposició i pel·lícula homònimes, dibuixos de l'estudi GOIG (Pol Esteve i Miquel Mariné) i tres textos: El Règim Alimentari Escòpic, de Gerard Ortín Castellví; Càmera Lúcida: els hivernacles com a mitjans, de Krista Lynes; A l'hivernacle, la vida és l'estrany, de Yayo Herrero.

L'artista visual Agustín Ortiz Herrera ens proposa un acostament al seu projecte d'investigació artística Nomenar. Posseir. Crítica de la pràctica taxonòmica, a través d'un diari de bitàcola expandit. El projecte se centra en la crítica sobre la noció de concepte de ciències naturals, mentre que el llibre ens convida a compartir el procés creatiu i crític de l'artista.

El projecte Serps d’aigua, del col·lectiu artístic Sitesize, explora el rerefons de relacions i de significats que s’han anat construint al voltant de les vies d’aigua que circulaven pel territori de la ciutat de Barcelona. Una sèrie d’accions creatives, exploracions de recerca i activitats col·lectives ens acosten a l’emergència natural del flux d’aigua encara present en el subsòl urbanitzat de la ciutat.

El projecte s’origina quan Consol Llupià coneix la història d’un cetaci de 19 metres que apareix avarat i mort a la platja del Prat de Llobregat, prop de l’aeroport de Barcelona, el 12 de maig del 1983. Aquest fet historicosocial resta a l’imaginari col·lectiu pratenc i barceloní, i l’esquelet acaba exposant-se al Zoo de Barcelona fins a la primavera del 2018. Llupià ha anat treballant sobre el cas amb l’objectiu de retornar l’esquelet de la balena al mar Mediterrani coincidint amb l’aniversari de la troballa (i de l’artista).

L’exposició Joc d’infants de Lola Lasurt parteix de la retrospectiva Miró. Barcelona 1968-69, la primera mostra d’art contemporani presentada a La Capella. A través d’una nova sèrie de pintures, fotografies, vídeos i ceràmiques, Lasurt aborda l’agitació sociopolítica de finals de la dècada de 1960, un període d’excepció tant des del punt de vista del desenvolupament polític com personal.

Nada te turbe. Todo se pasa. Martin Llavaneras concep l’arquitectura de La Capella com una escultura feta de terrossets de sorra. Aquesta ressonància, la marea consumint un castell, és l’àncora de Turba Turbo, un projecte que explora la circulació de la sorra com a matèria desfigurada, latent i potencialment gòtica.