Ángel peligrosamente búho [duelos, espectros y materialidad]
El temps actual està out of joint. És un temps que es repeteix i es replega en si mateix. És un temps desarticulat, desllorigat, desencaixat, dislocat, trastocat, assetjat i trastornat, desballestat, alhora que desarreglat i boig. És un temps que es percep poblat de presències immaterials que tot sovint ens persegueixen, vigilen o fins i tot posseeixen, fins a l’extrem de la psicosi. I, en aquesta conjuntura temporal, ÁNGEL PELIGROSAMENTE BÚHO es concep com una mostra col·lectiva en què matèria viva i morta, o no morta, participen indistintament del fet expositiu. Una exposició que dialoga amb els espectres polítics del present, les seves vicissituds materials i formes de setge fantasmal.
Núria Gómez Gabriel (Barcelona, 1987) és doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb la tesi Espectropolíticas. Imagen y hauntología en las prácticas artísticas contemporáneas (2020). Treballa com a docent en el màster universitari de Cultures Visuals d’ESCAC (Terrassa) i en el grau d’Art i Disseny de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat com a investigadora cultural i curadora en institucions com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la Fabra i Coats (Barcelona), l’Arts Santa Mònica (Barcelona), TABAKALERA (Sant Sebastià), el Centro de Arte Dos de Mayo (Madrid), La Casa Encendida (Madrid), Hangar (Barcelona) o el Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona), entre altres.
