Tecnologies de doble (ab)ús. Escola d’Elefants dins l’Habitació III

Des del 2022, l’Escola d’Elefants dins l’Habitació es dedica a crear un espai per qüestionar de manera col·lectiva l’atapeïda xarxa de dependències infraestructurals en què tenen lloc les pràctiques culturals, a escala diària i i tremendament mundana. L’escola pren el nom d’una carta escrita per Constant - Association for Arts and Media l’any 2019, en què es demana a les institucions culturals i educatives que tinguin en compte la influència dels gegants tecnològics en els seus processos i pràctiques. Com que els imaginaris de les relacionalitats basades en la tecnologia estan cada vegada més aplanats i condicionats pels límits i la lògica del Big Tech, l’escola aborda les pràctiques mediades per la informàtica com a pràctiques culturals de si mateixes i en si mateixes.

Aquesta tercera edició està marcada en gran part per la rotació actual de l’ordre mundial liberal, propulsada digitalment. Està motivada per la necessitat que les institucions, els col·lectius i el professionals trobin respostes col·lectives a la seva violència descontrolada i a la seva complexitat convertida en arma. En resposta a això, l’escola transforma el seu caràcter habitual i esdevé una trobada translocal sobre i per a la resistència infraestructural internacionalista contra els règims mortífers i les assumpcions extractivistes.

Al llarg de tres mitges jornades consecutives, l’edició del 2025 convida una sèrie d’agents que, des de la pràctica artística, s’implicaran en el concepte de doble ús, terme que fa referència a les tecnologies i els materials que poden tenir aplicacions tant militars com civils. Alhora, crea un espai per dedicar temps a aquest concepte i als seus supòsits implícits, i per polititzar les qüestions que, en la tecnologia, comporten les categoritzacions de doble ús, com un pas cap a un debat públic més sòlid i significatiu. En altres paraules, aquesta reiteració de l’escola pretén identificar de manera col·lectiva el que significa acceptar categories binàries legals, transaccionals o ontològiques com a elements estructuradors de les nostres realitats i vides quotidianes.

L’escola està compromesa amb un ànim persistent de construir juntis possibilitats per a una altra pràctica tecnològica.

Nota d’idioma/accessibilitat: la majoria de les intervencions es faran en anglès (per parlants no nadiuis). Es facilitaran guions i còpies d’accés també en català i castellà. L’espai és accessible per a cadires de rodes i disposa d’ascensors i lavabos adaptats.

Aquesta activitat està coorganitzada amb el TITiPI (The Institute for Technology in the Public Interest) 

Activitat gratuïta, fins completar aforament.

PROGRAMA

Dijous 3 de juliol [La Capella, espai Finestres]

17.30 - 18.15 h: Hans Lammerant. Dual use: a genealogy of the management of technologies and their military uses (Doble ús: una genealogia de la gestió de les tecnologies i els seus usos militars)

18.15 - 18.30 h: conversa amb Anti Devillet

18.30 - 19.00 h: pausa

19.00 - 19.45 h: Higo Mental (Marta Sesé i Ricardo Pérez-Hita). Higo Mental #34

19.45 - 20.00 h: conversa amb Jara Rocha

Divendres 4 de juliol [La Capella, espai Finestres]

17.30 - 18.15 h: Monica Basbous. Suspicious Sincerities (Sinceritats sospitoses)

18.15 - 18.30 h: conversa amb Miriyam Aouragh

18.30 - 19.00 h: pausa

19.00 - 19.45 h: Miriyam Aouragh. Israeli propaganda and imperial infrastructures in times of genocide: Old wine in broken bottles (Propaganda israeliana i infraestructures imperials en temps de genocidi: vi anyenc en ampolles trencades)

19.45 - 20.00 h: conversa amb Monica Basbous

Dissabte 5 de juliol [La Capella, espai Finestres]

13.30 - 15.00 h: Marina Monsonís. Almuerzo portuario y memorias de resistencia infraestructural (Dinar portuari i memòries de resistència infraestructural)

BIOS

Hans Lammerant: Treballa com a investigador i activista jurídic, concretament en els àmbits del comerç armamentístic i de l’empresa i els drets humans, a l’organització pacifista belga Vredesactie. En els últims anys ha documentat i litigat contra el comerç d’armes amb Israel i l’Aràbia Saudita. Té formació acadèmica en filosofia i dret.

Higo Mental: Intenten elaborar, des de la pràctica i la investigació artística, un cos de pensament crític entorn d’imatges i imaginaris de l’arxiu-internet. Fan conferències performatives en forma de diàleg videològic en què l’alternança de materials crea una narrativa crítica que qüestiona el sistema de representació hegemònic. Les seves pràctiques han tingut lloc al MNAC, el MACBA, el CA2M, el Santa Mònica, FOC, Pols, la Universitat Autònoma de Barcelona, Las Cigarreras, la Fira de Tàrrega, Homesession o Can Farrera, entre molts d’altres. https://higomental.com/

Monica Basbous: És investigadori i educadori multidisciplinàriï formadi en arquitectura, art i comunicació. La pràctica de Monica, a través de mapes, imatges, jocs, text i hipertext, aborda la manera com el poder es negocia a través de la producció d’espai, temps, coneixement, cossos i les seves representacions. És membre fundadori de Qorras, on codesenvolupa metodologies de recerca i documentació creativa. Actualment és investigadori doctoral a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus articles més recents s’han publicat a The Architectural Review, Middle-East Critique, Jeem i Weird Economies.

Miriyam Aouragh: És professora d’Antropologia Digital. Estudia el paper polític dels nous espais i eines digitals i la manera com les històries colonials i imperials configuren les infraestructures informàtiques actuals. Ha escrit sobre aquestes qüestions en publicacions com Palestine Online (IB Tauris, 2011); amb Hamza Hamouchene The Arab Spring a decade on (TNI, 2022); Mediating the Makhzan (r)evolutionary dynamics in Morocco (CUP, 2025), i amb Paula Chakravartty Infrastructures of Empire (Sage, 2024). Organitza projectes comunitaris amb el TITiPI (The Institute for Technology in the Public Interest). https://www.westminster.ac.uk/about-us/our-people/directory/aouragh-miriyam

Marina Monsonís: Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis ecotòpics de microtransformació social arrelats als territoris, en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències del mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafiti, la geografia radical, l’etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Treballa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes medioambientals que s’entrellacen de forma situada, “habitant les tensions” del km 0. Està interessada en la convivència d’espais radicals on les persones es constel·len en les recerques, les tècniques, els sabers glocals, antics i emergents, mantenint-se en un ecosistema generós i enriquidor, on a taula domini l’intercanvi. Dirigeix La Cuina del MACBA des dels inicis, el novembre del 2018.

Anti Devillet: Resideix a Marsella i participa en diferents col·lectius, com Gammares (un col·lectiu que té com a objectiu introduir qüestions hídriques en la política), que és alhora membre de L’Hydre (xarxa de col·lectius que lluiten per la justícia hídrica), i Le Nuage était sous nos pieds (col·lectiu que documenta i lluita contra el desplegament d’infraestructures digitals a Marsella i en altres llocs), que forma part de Guerre à la guerre (una coalició que pretén estendre el moviment antibel·licista a França).