Imaginaris multiespècies, de Christian Alonso

Eduardo Ruiz, Polítiques de mobilitat - Delta del Llobregat, 2021-2022 (Fotografia: Pernis apivorus, Airbus A320d'Eio Ramon. Mirador de Cal Francès, Viladecans, 2016)

Un projecte comissariat per Christian Alonso

Imaginaris multiespècies. L’art de viure en un món de contingència i incertesa

Del 3 de febrer al 30 d'abril de 2022

Imaginaris multiespècies ens convida a pensar una noció de comunitat que va més enllà del que és humà. Les artistes se submergeixen en els complexos mons dels microorganismes, les plantes, els animals, els fongs i les tecnomascotes, i posen de manifest que no vivim retallats de l’entorn, sinó que mantenim una relacionalitat constitutiva i una implicació conseqüencial amb un món més ampli. Els seus mètodes situats de conèixer i d’esdevenir amb altres éssers ens permeten entendre com es produeixen espesses ecologies fetes de carnositats, fluids, materials genètics, espores i microxips; ens ofereixen històries que donen forma a mons experiencials travessats per qüestions de classe, gènere i raça, i ens conviden a desenvolupar diferents modalitats d’hospitalitat i cura transespècie.

Participen: Angela Melitopoulos i Maurizio Lazzarato, Eduardo Ruiz, Tue Greenfort, Vicky Benítez, Pluriversal Radio, Mary Maggic, Ruben Verdú, Llapispanc, Nien Boots, Quimera Rosa, Olga Olivera-Tabeni, Oficina de relació interespècies (Caterina Almirall, Quim Packard), Helen Torres, Grup de treball de les ecologies híbrides del Delta del Llobregat (Christian Alonso, Vicky Benítez, Ferran Lega, Eduardo Ruiz, Chiara Sgaramella). 

 

Christian Alonso (Lleida, 1987) és investigador, escriptor i curador resident a Barcelona. És professor d’Història de l’Art a l’escola de disseny ESDi, a la Universitat de Lleida i a la Universitat Oberta de Catalunya. També és coordinador del programa de curadoria On Mediation (2013-2021) i director dels simposis internacionals Ecologies mutants en l’art contemporani (UB-MACBA, 2016-2021). Doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, amb una tesi que conjuga l’ecosofia de Félix Guattari i un conjunt de pràctiques eticoestètiques per conceptualitzar l’obra d’art com una tecnologia que produeix maneres de viure postantropocèntriques. Ha treballat aquest tema en projectes expositius (Polítiques del sòl, Centre d’Art Maristany, 2019; Recomposicions maquíniques, Can Felipa, 2017) i editorials (Mutating ecologies in contemporary art, 2019; Recomposicions maquíniques, 2019). caosmosis.net 

 

 

 

Contingut relacionat